dimarts, 19 de juny de 2007

On rau la felicitat?

Hic habitat felicitas, "Aquí habita la felicitat"

Finalment, l'Estatut no va incorporar el dret a la felicitat, tot i algun precedent constitucionalista: la Declaració de Drets del poble de Virgínia (juny 1776) i la Declaració d'Independència dels EUA (juliol 1776) esmenten, entre els "drets innats" de les persones, "dels quals no se les pot privar ni postergar", el dret a "perseguir i obtenir la felicitat". Dret o no, aquest sentiment ha estat objecte de la filosofia, molt abans dels moderns receptaris per ser feliços. Hi ha un llibre excel·lent de Josep Muñoz Redon, Filosofia de la felicitat (1997), amb les veus de Demòcrit, Aristòtil, Epicur, Sèneca, Boeci, Sant Tomàs, Thomas More, Erasme, La Mettrie, Sade, Schopenhauer, Lafargue, Freud, Wittgenstein, Bertrand Russell, Maslow i Barthes sobre la felicitat. Un passeig pel costat assolellat del pensament de bon llegir i amb visions diferents d'un concepte que els pompeians simplificaven, o no, en les parets de Pompeia, com el flequer que adornava el forn amb el baixrelleu superior. Tots d’acord, però, en què la felicitat no és la lluna ni a la lluna!