Una aroma delicada, agradable i inconfusible que perdura i no s'oblida

Ja et conec, herbeta, que et dius marduix! és una dita proverbial. Però què ha fet el marduix, d'altra banda amb un gran nombre de propietats culinàries i medicinals, per merèixer, en aquesta i en alguna altra (Del marduix, l'amor en fuig o Marduix escapçat, l'amor al costat), el càstig de ser pres popularment com a símbol de la persona astuta i enganyosa, a la qual hem descobert les intencions? Recordem, i pensem, també amb el nas?