España sagrada, ànima salvada

“La unitat d’Espanya és un gran èxit històric i cultural que avui es pot i s’ha de continuar proposant” (Agustí García-Gasco, Arquebisbe de València; AVUI, 18-06-07).

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, encara que no li agrada escrit amb “ç”, diu: “Això s’hauria d’estudiar i parlar molt, perquè imposada a sang i foc per les tropes de Felip V i la Santa Inquisició Sagrada no és ben bé un èxit. A més, què coi sap aquest senyor d’unitat, si encara no sabem què és això de la Santíssima Trinitat: una o tres persones? No havíem quedat que es tractava d’un sol Déu Nostre Senyor Totpoderós? Valdria més que aquest senyor i tots els altres del seu ofici es dediquessin a tractar la part espiritual i moral de les ànimes, que fa molta falta, i deixessin la política pels ciutadans”.

Que en té de raó aquest en Jordi: una unitat no consentida de grat per alguna de les seves parts, és a dir, no votada pels seus afectats, és una unitat per força, a desgrat de l'opinió episcopal. I és que entre un arquebisbe i una ànima caçanenca, encara que fa temps perduda per al cel, em decanto fàcilment.