Tots els sants tenen capvuitada

Qui no ha sentit mai l'expressió pou sense fons? En sentit real l'expressió no té significat: els pous tenen fons, més o menys profund, però fons al cap i a la fi. No existeix, en canvi, l'expressió metafòrica pou sense boca. Potser perquè el fons ens és desconegut, ignorat; en canvi la boca acostuma a ser ben visible i delimitada en la majoria de les ocasions. I quan no és així, la malesa o la nit ens poden jugar una mala passada, i gens metafòrica. En un cas com aquest, si la volta del cel no és prou estel·lada per mostrar-nos-la, val la pena deixar passar la nit i esperar la llum del nou dia per trobar el camí de sortida. Perquè, molt sovint, la pressa, però també l'excessiva lentitud, només és una forma de por injustificada. A menys que hi hagi aigua o es tracti d'un pou cec, en què la pressa estaria ben justificada, per sortir d'un pou és de gran ajut una mica de llum. Per tant, "si em necessites, xiula", i si no... ...també!