dimecres, 13 de juny de 2007

Els rostres de la dona en l'art, i en la història

Semblantment a la fosca identitat d'altres dones, hi ha força desorientació sobre l’autèntica personalitat de la Comtessa de Dia (1184?-1214?): se l'ha anomenada Beatriu, amullerada amb Guilhem de Peitieu (Guillem IX d'Aquitània i VII de Poitiers el Trobador), primer trobador conegut, i enamorada, com a trobairitz, de Raimbaut IV d'Aurenga, fill de trobador, entre d'altres incerteses. Sabem del cert que era una poetessa provençal, de qui conservem cinc cançons senzilles i apassionades. Hi descabdella els temes de la poesia trobadoresca: la infidelitat de l'amant i la gelosia sobretot, però amb un realisme i unes referències a l’amor carnal que no trobem en els trobadors.

Estic en gran desventura
per un cavaller que he tingut
i vull que sigui sabut
mon amor i desmesura.
Ara veig que sóc traïda,
car no li he donat amor
i així estic en gran enyor,
al llit i quan sóc vestida.

Bé voldria, cor hermós,
tenir-vos nu al meu llit,
sols per mi tota la nit
i jo de coixí amorós.
Per tu jo estic més rendida
que Floris per Blancaflor
i et dón mon cor i amor,
mon seny, mos ulls i ma vida.

Bon amic avinent i hermós,
quan us tindré vora el meu pit
i dormir amb vós tota la nit
i dar-vos un bes amorós?
Gran desig ara tindria
de vós en lloc del marit
i en vós calmar el meu neguit
fent tot el que jo voldria.


(Versió musicada per Maria del Mar Bonet, a Breviari d'amor; una altra versió, d'Alfred Badia, a Poesia trobadoresca, MOLU, 14)