Avui amb demà

Malgrat la seva aparent modernitat i la seva superficial popularització, la paraulota o, més ben dit, el seu origen té ja uns 35 anys!

L’any 1972, dos informes, Els límits del creixement ("Informe Meadows", del Club de Roma) i Informe de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà (Conferència d’Estocolm), posaven en qüestió la identitat entre creixement econòmic i desenvolupament social.
A partir de llavors, les societats industrialitzades han anat prenent consciència que l’estil de vida té importants incidències en el medi ambient, fins al punt d’alterar-lo profundament. Avui gairebé tothom és conscient de l’estreta relació que hi ha entre conservació del medi, supervivència de les espècies i benestar de la humanitat, i reconeix la necessitat de fer camí cap a un model de desenvolupament extensible en l’espai i durable en el temps. I l’actual model de producció i de consum no es pot mantenir al primer món ni es pot estendre als països empobrits sense posar en perill la satisfacció de les necessitats actuals i les necessitats de la generació següent a la nostra: la dels nostres fills i filles i néts i nétes.

Podrà soportar el planeta una industrialització semblant a la del primer món en països com la Xina i l'Índia, que reuneixen la meitat de la població mundial? I si l'Àfrica no fos un continent permanentment condemnat a la pobresa pel primer món i tingués alguna opció a una industrialització semblant a la dels països del nord? D'acord, el desenvolupament de l'Àfrica és una utopia, una justa utopia, però no és una realitat el creixement a l'estil occidental de tot el sud-est asiàtic?
En aquest context, l’any 1980, el document Estratègia Mundial per a la Conservació, publicat conjuntament per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i el Fons Mundial per a la Natura (WWF), encunyava per primer cop el terme “desenvolupament sostenible”.
L’any 1987, la Comissió Mundial del Medi Ambient i del Desenvolupament de les Nacions Unides donava a conèixer El nostre futur comú ("Informe Brundtland"). La primera ministra noruega hi donava una definició de “sostenibilitat” que ha fet fortuna: “Desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.
L’any 1991, en el marc del Segon Projecte d’Estratègia Mundial per a la Conservació, UICN, PNUMA i WWF publicaven Cuidem la Terra. Una estratègia per viure de manera sostenible, el qual, alhora que enumera 132 accions específiques destinades a crear una societat perdurable, utilitza l’expressió “desenvolupament sostenible” amb el significat de “millorar la qualitat de la vida humana sense ultrapassar la capacitat de càrrega dels ecosistemes que la sustenten”.

De llavors ençà, la paraula ha fet més o menys fortuna, potser menys que els continguts significatius que ha anat prenent i que començarem a veure en els posts següents.