dijous, 22 de novembre de 2007

"i feia una tardor benigna" (Miquel Martí i Pol)

Giuseppe Arcimboldo (1527-1593): La tardor (1573)

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
El sol camina lent vers la muntanya
i puja i puja
i a cada pas reposa.

Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó.
L’esperança volà—
el vent se li’n queixa.

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
Fruita de l’arbre,
tremoles, caus?
Quin secret va ensenyar-te
la nit
que una glaçada esgarrifança cobreix
la teva galta, la galta purpúria?—

És que estàs muda, no respons?
Qui parla encara?—

Aquesta és la tardor:—que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!—
«Jo sóc bella»
—l’estrella de camp parla així—,
«però m’estimo els homes,
i els homes consolo—
els cal encara veure flors,
s’inclinen cap a mi,
i ai las, em trenquen.
En els seus ulls aleshores
esplendeix el record,
el record d’una cosa més bella que no jo:
—ho veig, ho veig—i és així com moro».

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!

(Friedrich W. Nietzsche, 1844-1900: La tardor)

2 comentaris:

Carme R ha dit...

I uns la veuen benigna i altres creuen que ens trencarà el cor... i segons com t'ho mires tots tenen raó. Al menys ens deixem convèncer per l'un i per l'altre. Però volarem enllà, enllà, segur.

rosa ha dit...

feia temps que no sentia ni lleguia l'expressió "ai las".

m'agradat de llegir.