dimarts, 13 de novembre de 2007

Futuritat


Els principis o criteris operatius de sostenibilitat són els que garanteixen la no saturació de les capacitats necessàries per a la realització de les funcions ambientals que vèiem en el post anterior. Herman E. Daly ens en proposa sis:

1. principi d'irreversibilitat zero, que pretén la reducció a zero de les intervencions acumulatives: l'emissió persistent de tòxics no biodegradats i acumulables en les cadenes tròfiques, i dels danys irreversibles: l’extinció d'espècies animals i vegetals, i que comporta, en conseqüència, el tancament de la indústria nuclear: rebuigs radioactius ineliminables, i de molts processos corrents en la indústria química: rebuigs tòxics ineliminables.

2.1 els recursos perpetus són els únics recursos que en principi poden explotar-se il·limitadament, encara que no totes les maneres de fer-ho són sostenibles en qualsevol escala: per exemple els generadors eòlics, que, tot i utilitzar el vent, consumeixen energia en la seva fabricació, consumeixen materials valuosos en la seva fabricació, ocupen espai en la seva instal·lació, ocasionalment posen en perill la migració de les aus i de vegades maten aus en la seva utilització.

2.2 principi de la recol·lecció sostenible, que afirma que les taxes de recol·lecció dels recursos autorenovables han de ser iguals a les taxes de regeneració d'aquests recursos, per la qual cosa s'han d’aprofitar els excedents sense deteriorar els sistemes que produeixen els excedents: recollir llenya sense talar els arbres, consumir ous sense matar la gallina, perquè la sobreexplotació converteix els recursos renovables en recursos no renovables: sòl fèrtil, aigua dels aqüífers subterranis, espècies silvestres i domesticades, boscos, prats, terres cultivades, ecosistemes marins i d'aigua dolça (font de la pesca).

2.3 i 2.4 principi del buidatge sostenible, que afirma que les taxes de buidatge dels recursos no renovables han de ser iguals a les taxes de creació de substituts renovables, raó per la qual s'ha d'aprofitar la substituïbilitat parcial entre diferents tipus de recursos per mantenir constant un fons o munt que no disminueixi les opcions econòmiques de la generació següent a la nostra: extracció de petroli conjuntament amb la plantació d'arbres per obtenir alcohol a partir de la fusta, perquè la substitució converteix els recursos no renovables en renovables.

3. principi de l’emissió sostenible, que afirma que les taxes d’emissió de residus han de ser iguals a les capacitats naturals d'assimilació dels ecosistemes en els quals s'emeten aquests residus, la qual cosa implica emissió zero de residus no biodegradables.

4. principi de selecció sostenible de tecnologies, que afirma que s'han d'afavorir les tecnologies que augmenten la productivitat dels recursos (el volum de valor afegit extret per unitat de recurs) en lloc de les tecnologies que incrementen la quantitat extreta de recursos, i que comporta eficiència en lloc de creixement, eficiència en el consum final dels recursos: bombetes més eficients en lloc de més centrals elèctriques, disseny de productes i processos susceptible de facilitar el reciclatge de materials tant en la pròpia economia com en els cicles naturals dels ecosistemes (biodegradabilitat), etc, i canvi tecnològic: ha de promoure la substitució de recursos no renovables per renovables en la línia d'una estratègia energètica solar.

Aquests cinc principis es clouen en un darrer, el qual permet d’afrontar tot allò inesperat o imprevist que no s’ha recollit en cap dels principis anteriors: el principi de precaució, que ens reclama una actitud vigilant que anticipi els colls d'ampolla, eviti els atzucacs i tingui presents les anàlisis del cas pitjor, davant la complexitat, el dubte i la incertesa i davant la magnitud dels riscos als quals ens enfrontem.

Amb aquest post d’avui, els números del qual tenen relació amb els d'ahir, tanco, provisionalment, el tema de la sostenibilitat. Se’n podria parlar molt més: sobre la compatibilitat entre sostenibilitat i benestar, sobre mesures concretes per a una actuació mínima i immediata, sobre la diferenciació entre desenvolupament i creixement, sobre els papers de la planificació i el mercat, etc. Per a més endavant! El monotematisme avorreix, fins i tot a qui el practica. Per tant, el blog recupera avui el caràcter sincrètic, irreverent, eclèctic i pluritemàtic amb què va néixer.

5 comentaris:

zel ha dit...

AMB EL TEU PERMÍS COMPTO, PER COPIAR I GUARDAR PER A ÚS MEU PERSONAL, (EL SUPREM ESFORÇ QUE DEUS HAVER FET EN ESCRIURE TOT AIXÒ)ÉS A DIR, PUC GUARDAR-HO PER SABER-NE I TENIR ARGUMENTS?

hE PENJAT EL VIDEO QUE M'HAS DEIXAT DE REGAL, I EL LING A CASA TEVA, COL.LEGA, AMIC!

Jo Mateix ha dit...

No t'hi amoïnis, escric més per aprendre del que llegeixo que per il·lustrar. L'escriptura és un bon mètode per aclarir apunts, idees, etc.
Tot el que puguis aprofitar no et farà cap mal. Al cap i a la fi és el que faig jo.
El vídeo me l'ha passat l'elur em sembla.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí que n'aprenem de coses al teu blog!

robelfu ha dit...

gràcies per la imformacio la meva filla esta en 2n d' eso i precisament estudiant el tema de la terra ,el sistema solar i l'escalfament global, reciclatge etc.
ens ha anat de febula la teva informació .
una salutació

rosa ha dit...

i tant que n'aprenem el que passa és que ningú hi posa remei.