dilluns, 12 de novembre de 2007

"La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia" (Pere Quart)


El proper post (principis de sostenibilitat), que serà, provisionalment, l’últim sobre aquest llarg monogràfic sobre el tema de la sostenibilitat, poc s’entendria sense el d’avui, perquè els principis venen determinats en part per allò en què volen incidir. Per aquest motiu, el post d’avui va destinat nomes a resumir, gairebé a ressenyar, les funcions ambientals.
Cal entendre per funcions mediambientals les funcions de la biosfera o del medi ambient en la seva interacció amb l'economia humana. I Alfons Barceló considera que el medi ambient té quatre funcions molt concretes:

1. Font essencial de la vida i la biodiversitat:
a) Hàbitat per a les espècies vives;
b) Proveïdor de serveis ambientals globals: regulació del clima, creació de sòl fèrtil, regulació del cicle hidrològic, regulació dels cicles biogeoquímics, biodegradació dels contaminants, etc;
c) Capacitat de provisió de serveis ambientals globals dependent de la conservació de la biodiversitat: participació de plantes, animals i microorganismes en processos essencials.

2. Font de recursos naturals, això és, magatzem d'energia i matèries primeres:
a) Recursos naturals renovables:
2.1 recursos perpetus: llum solar, vents, marees, pluja periòdica;
2.2 recursos autorenovables: pesca moderada, explotació forestal moderada;
b) Recursos naturals no renovables:
2.3 recursos esgotables reciclables: metalls;
2.4 recursos esgotables irreversiblement: combustibles fòssils.

3. Abocador de rebuigs i calor, és a dir, com a destinació de residus i emissions.

4. Font de tecnologia humana, amb un paper essencial com a mitjancera en el metabolisme entre espècie humana i natura.

Els números que conté el post d’avui estan estretament relacionats amb els números del post de demà, en el qual, a més dels principis de sostenibilitat, veurem com aquests es corresponen amb les funcions ambientals d’avui.