divendres, 9 de novembre del 2007

Amb la qualitat de poder durar molt


Personalment més proper, culturalment, lingüísticament i físicament, a la cultura francesa, m'agrada més el terme “durabilitat”, en el sentit de “qualitat de poder durar molt”. A casa nostra, però, la cultura anglosaxona s’ha imposat i la paraula amb què s’ha batejat aquest nou model econòmic nascut a partir de les ciències naturals és “sostenibilitat”. La llengua espanyola n’utilitza, indiferentment, dues: “sostenibilidad” i “sustentabilidad”.
I què és la sostenibilitat o un desenvolupament sostenible? Breument, es tracta d’un model que reuneix tres condicions: viabilitat ecològica, compatibilitat amb la biosfera a llarg termini i extensibilitat en l'espai: universalitzable o generalitzable al conjunt dels habitants del planeta, i en el temps: perdurable, com a mínim, per a la generació següent a la nostra.
I per què aquestes condicions? Perquè els sistemes socioeconòmics han de ser indefinidament reproduïbles sense deterioració dels ecosistemes sobre els quals recolzen i perquè les activitats humanes no han de sobrecarregar les funcions ambientals de la biosfera, ni deteriorar la qualitat ambiental del nostre món; per això ens cal respectar els límits (medi ambient): allò que prenem de la biosfera (font d'energia i matèries primeres) ha d'estar dins del límits de regeneració dels ecosistemes i allò que tornem a la biosfera (abocador de calor i residus) ha d'estar dins els límits d'absorció dels ecosistemes, i pensar en el demà (futuritat): hem de deixar a la generació següent a la nostra (la dels nostres fills i néts) un món que sigui com a mínim tan habitable i faci possibles tantes opcions vitals com el que nosaltres hem rebut de la generació anterior.
Precisament perquè la qüestió dels límits del creixement i de la natura del desenvolupament ens posa davant d'una decisió moral en cada moment del procés econòmic, la sostenibilitat pretén d’englobar regles de gestió ecològicament responsable amb principis ètics: d’equitat sociopolítica, participació ciutadana, descentralització, pluralitat cultural, diversitat, solidaritat, etc.
I com que la sostenibilitat només pot ser efectiva si es té present en totes les activitats humanes, no són rars conceptes com els següents: turisme sostenible, mobilitat sostenible, arquitectura sostenible, etc.

4 comentaris:

una lingüista ha dit...

Fins i tot al meu gremi parlem de sostenibilitat i ecologia lingüístiques!! ;-)

rosa ha dit...

avui en dia tot és sostenible, fins i tot una esquerra sostenible.

zel ha dit...

Diga'm, tu que saps de què parles, existeix alguna cosa com la honradesa sostenible? El benestar emocional sostenible? La felicitat sostenible? Estic cansada....

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

No, tampoc sé ben bé de què parlo. Em limito a utilitzar l'escriptura com a estratègia d'aclarir i resumir allò que llegeixo o consulto.
No sé si són sostenibles aquestes coses que preguntes. Ara si hi ha treballs més sostenibles que d'altres, segur que es pot descansar sosteniblement.