"Somos los hijos del sol" (Los Nocheros)

Somos los que aman la flor
Los más sencillos, los que por amor
Estamos pidiendo que el pan
Reine en la mesa del trabajador
Somos los hijos del sol
Del cuenco antiguo de un viejo dolor
Los que por América van
Borrando fronteras con este clamor
Canción, somos canción
Que anda en el viento queriendo volar
País del nunca más
Ya no queremos echarnos atrás
Somos los indios de hoy
Esos que nunca pudieron matar
Y los que se atreven aún
A defender su derecho a soñar
Somos la vida que sigue
La vida que vuelve de la eternidad
Los habitantes de un sueño que no se termina
Y somos los últimos y los primeros
Venciendo al olvido que no pasará
Somos los hijos del sol
Los herederos de la libertad.

Alguns els hem sentit i intentat d’aprendre a escola: formen part del currículum escolar, d’altres els hem conegut a través d’algun telenotícies. Em refereixo a fenòmens i nocions biofísiques essencials que s'han proposat per ecologitzar l’economia: les lleis o principis de la termodinàmica (el primer i el segon, sobretot), perquè imposen constriccions sobre els processos econòmics i socials, la fotosíntesi, el creixement exponencial dins dels sistemes tancats (“informes Meadows”: Els límits del creixement, 1972, i Més enllà dels límits del creixement, 1992, documents vastament referenciats a internet, i el primer del quals va ser pioner com a toc d'atenció), amb les seves típiques pautes d’extralimitació seguida de col·lapse, i els principis de sostenibilitat ecològica (que seran objecte d’un altre post).
El primer principi de la termodinàmica és el principi de conservació de l’energia (Antoine Lavoisier). Ens recorda que la quantitat d’energia roman constant: l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma d’unes formes a altres, perquè no hi ha producció ni consum energètics, sinó aprofitament i ús energètics. Per extensió: no es perd res en el procés productiu, senzillament adquireix una altra forma, perquè cada ús d’una unitat de recursos naturals produeix una unitat de deixalles i residus; no es pot obtenir alguna cosa a canvi de res; no podem produir sense generar residus, perquè la generació de residus és quelcom inherent als processos de producció i consum.
El segon principi de la termodinàmica, conegut com a principi d’entropia (Carnot i Clausius), ens ve a dir que la qualitat d’energia es degrada constantment: l’energia es degrada i no pot usar-se dues vegades; en un sistema tancat tots els processos físics, naturals i tecnològics succeeixen de tal manera que la disponibilitat de l’energia (grau de convertibilitat de l’energia o conversió de treball emmagatzemat en treball útil) implicada decreix. Per extensió: els diversos tipus d’energia (treball emmagatzemat) no són igualment convertibles en treball útil, perquè existeixen formes d’energia de bona i mala qualitat; malbaratar de forma irresponsable la riquesa natural que constitueixen les reserves de combustibles fòssils, els jaciments minerals, etc, restringeix cada vegada més les opcions vitals de la generació següent a la nostra, que és la dels nostres fills; el nostre deure per a la generació dels nostres fills és la conservació de la qualitat de l’energia.
I la fotosíntesi és una activitat bioquímica de les plantes verdes que usen l’energia solar per transformar aigua i diòxid de carboni en hidrats de carboni, un procés que constitueix la base de tota la productivitat dels sistemes naturals i en última instància sustenta tota la vida del nostre planeta. Efectivament, l’energia solar és, en última instància, la responsable d’organitzar la vida en l’espai i de fer-la evolucionar a través del temps. Indubtablement, som els fills del sol!