No hi ha cap déu ni cap pàtria per als quals els humans lliures hagin de matar o de morir

Losantos silencia otra vez a monseñor Blázquez

La petición de perdón sobre la guerra civil del presidente de los obispos, censurada en la radio de los obispos

La mano derecha del cardenal Tarancón considera que Blázquez se ha quedado corto

Padre Martín Patino: "La Iglesia comulgó con las mentiras del régimen franquista"

"Salvó a España de un sistema de opresión, tiranía, marxismo y estalinismo”

La Iglesia Católica oficia varias misas para homenajear a Franco

El presidente de la Conferencia Episcopal Española se desmarca de Rouco y sus colegas más conservadores
El testamento de Blázquez: "Pido perdón por 'actuaciones' de la Iglesia durante la República y la guerra civil"

Ja poden anar fent. Per més equilibris que els seus dirigents facin ara entre la mamella que van beneir i que els va engreixar i la doctrina que ens vendran com més ens acostem a la Declaración de la Renda 2007, l’església institucional española ja fa temps que s’ha retratat. No cal ni recordar el seu trist paper durant el cop d’estat del 23-F (Si estalvies el plor, no estalviïs el bes), per més llustre _d’altra banda, molt allunyat encara de la democràcia cristiana que va reconstruir l’Europa postfeixista amb les esquerres_ que es posi a les sabates, la seva presa de posició política d’aquests darrers anys ens obliga a considerar-la i a tractar-la d’acord al paper que ha assumit voluntàriament i lliurement: l'aparell ideològic _amb la COPPE_ d'un simple partit polític que, per a més inri, està ubicat a l’extrema dreta. Ecs, quin fàstic!
Se me’n refot, que demanin perdó o no _són ells els que s'han arrogat el poder de perdonar i no pas jo_, i encara menys si no el demanen per la seva col·laboració i complicitat amb la pau franquista, perquè en la guerra, ja se sap, tots els contendents, lleials o revoltats, han comès excessos. Allò que em fot, és que a l’any 2007 estiguin encara en la mateixa trinxera ideològica i política que el 1936!
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, així amb Ç (com Flaçà, Corçà, entre d’altres) encara que no li agradi, es pregunta: “Aquesta demanda de perdó pel seu comportament durant la guerra civil i la República inclourà la beatificació d’algun dels 50 clergues afusellats pels nacionales, durant la guerra o després de la guerra, encara que no siguin caídos ni por dios ni por la patria? Inclou la seva actitud de connivència i complicitat amb el bàndol franquista en la defenestració i l’exili obligat del Cardenal Vidal i Barraquer? Aquesta demanda de perdó per "actuaciones" durant allò que ells batejaren com a Cruzada és extensible a la seva actitud durant el franquisme, en què donaven la seva benedicció als piquets d’afusellament o perseguien les celebracions religioses en llengua catalana o dirigien l’educació repressora i culpabilitzadora de la nostre joventut? En fi, aquesta estranya i tardana demanda de perdó els surt del cor o és una estratègia de màrqueting davant la propera declaració de la renda?”