Com la dona va caure de l'escambell (IV)

La transició entre la parella matriarcal i la monogàmia actual: origen del patriarcat (IV)

D’aquesta manera, doncs, les riqueses, a mesura que augmentaven, donaven, d’una banda, una posició més important a l’home que a la dona en la família i, d’una altra, li estimulaven la idea d’aprofitar-se d’aquest avantatge per canviar en profit dels seus fills l'ordre d’herència establert. Això, però, no era possible mentre es mantingués vigent la filiació d'acord amb el dret matern. S’havia d’abolir aquell, i ho fou. I això no fou pas tan difícil com ens sembla avui. Aquella revolució —una de les més profundes que la humanitat ha conegut— no hagué de tocar ni un sol dels membres vius de la gens. Tots els seus membres pogueren continuar essent allò que havien estat fins llavors. N'hi hagué prou amb el simple acord que en endavant els descendents d’un membre masculí restarien a la gens, mentre que els d’un membre femení en sortirien, i passarien a la gens del seu pare. Així quedaren abolits la filiació femenina i dret hereditari matern, i s'establia la filiació masculina i el dret hereditari patern.
(Friedrich Engels: L'origen de la família, de la propietat privada i de l'estat, 1884)

Continuarà