On està escrit que la “família cristiana” és l’última família possible? (I)

Devem a l’etnòleg estatunidenc Lewis Morgan (1818-1881) i als seus estudis sobre l’evolució de la família, el matrimoni, la propietat i l’estat a través de les èpoques i del pobles, la popularització de la primera periodització del progrés de la humanitat en tres etapes culturals: salvatgisme, barbàrie i civilització. Però no sols això, sinó que també és fruit dels seus treballs de camp sobre els sistemes de parentiu el primer intent de sistematització de les relacions entre sistemes familiars i sistemes de parentiu, que el portà a descriure cinc tipus de famílies.
La primera (consanguínia) és constitueix de manera generacional: tots els homes i totes les dones d’una mateixa generació (avis i àvies, pares i mares, fills i filles, germans i germanes _aquest terme inclou germans i cosins en tots els graus) són marits i mullers entre ells, amb possibilitat de cohabitació recíproca. És impossible, per tant, la relació incestuosa entre ascendents i descendents, però és possible, i corrent encara, la relació incestuosa entre germans i germanes.
La segona (punalua), d’origen hawaià i coneguda també pel “rapte de les sabines”, suposa la prohibició de l’incest entre germans i germanes amb el matrimoni dels germans amb les esposes dels altres germans o de les germanes amb els esposos de les altres germanes.
La tercera (sindiàsmica o de parella) és la unió d’un home i una dona sota la forma de matrimoni, però sense cohabitació exclusiva dins d’aquest, amb possibilitat de finalització i amb manteniment de la filiació matrilineal i el dret hereditari matern.
La quarta (patriarcal) es basa en el matrimoni d’un home amb diverses dones (poligínia), però amb cohabitació exclusiva dins el matrimoni i amb manteniment de la filiació patrilineal i el dret hereditari patern. En algunes societats mongols, la poligàmia tingué caràcter femení: el matrimoni d'una dona amb diversos homes (poliàndria).
La cinquena i última forma de família de Morgan (monogàmica) es fonamenta en la unió d’un home i una dona, però amb cohabitació exclusiva dins d’aquesta unió.

Ah, excepte la primera, la més llarga de la història dels homes i de les dones, encara existeixen i conviuen totes, amb múltiples i molt diversos graus d'evolució.
Qui volgués aprofundir en les característiques d’aquests tipus de famílies, des de la promiscuïtat més antiga a la monogàmia moderna o des del matriarcat primicer al patriarcat modern, i la seva estreta relació amb les aparicions i les evolucions de les propietats comunal i privada i l’herència o del clan, la gens i l’estat, pot recórrer encara, malgrat l’error evolucionista i unilineal amb què són tractats, a la lectura del seu dens llibre: La societat antiga, de l’any 1877, o al llibret que el popularitzà, de Friedrich Engels, L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat, del 1884.