dimecres, 13 de febrer de 2008

La tómbola española


Mentre la jeraquia eclesiàstica catolicínica española i sectors religiosos catolicínics españols (entre els quals els nostrats i tronats d’E-cristians) avalen la política del PP, una majoria d'actors i intel·lectuals españols i algun espanyol avalen la del PSOE. Certament que la diferència és molta, però ja podeu anar a fer punyetes de dos en dos.
Habitatge de lloguer per a l'emacipació dels joves? Fiscalitat progressiva i progressista per garantir la continuïtat de l'estat del benestar? Energies renovables pel menysteniment progressiu de l'energia nuclear? Dret d'avortament que impossibiliti la criminalització de la dóna que n'hagi de fer ús? Legislació per a una mort digna? Recursos econòmics per a les lleis de caràcter social aprovades? Lluita contra el canvi climàtic? Nova cultura de l'aigua? Separació de l'estat i l'església? Igualtat lingüística, cultural i nacional a l'estat? Sous dignes? Recursos per a la inspecció de la seguretat en el treball? Recursos per als serveis públics: ensenyament, salut, benestar, etc? Mateixos drets i mateixos deures per a tothom? I un llarg etc.
Si jo fos español o espanyol, denunciaria uns i altres per insultar la meva escassa i inútil intel·ligència.

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

(Miquel Martí i Pol: Democràcia, assaig general)

4 comentaris:

Striper ha dit...

Tan sols cal que els politics vinguin a viure a un barri, i cobrin el sou de un barri, llavorens la foto se la faran amb els jubilats que tafanejan les obres.

rosa ha dit...

m'agradat molt l'assaig d'en Martí i Pol.
El problema és que els que manan no fan els deures.

Josep Maria Yago ha dit...

bon post. El poema de Miquel Martí i Pol m'ha recordat el "poema consensuat" de Joan Brossa.

zel ha dit...

El poema és un del meus preferits, el verset final, és el que més ens identifica, no?
Petons!