La tómbola española

Mentre la jeraquia eclesiàstica catolicínica española i sectors religiosos catolicínics españols (entre els quals els nostrats i tronats d’E-cristians) avalen la política del PP, una majoria d'actors i intel·lectuals españols i algun espanyol avalen la del PSOE. Certament que la diferència és molta, però ja podeu anar a fer punyetes de dos en dos.

Habitatge de lloguer per a l'emacipació dels joves? Fiscalitat progressiva i progressista per garantir la continuïtat de l'estat del benestar? Energies renovables pel menysteniment progressiu de l'energia nuclear? Dret d'avortament que impossibiliti la criminalització de la dóna que n'hagi de fer ús? Legislació per a una mort digna? Recursos econòmics per a les lleis de caràcter social aprovades? Lluita contra el canvi climàtic? Nova cultura de l'aigua? Separació de l'estat i l'església? Igualtat lingüística, cultural i nacional a l'estat? Sous dignes? Recursos per a la inspecció de la seguretat en el treball? Recursos per als serveis públics: ensenyament, salut, benestar, etc? Mateixos drets i mateixos deures per a tothom? I un llarg etc.

Si jo fos español o espanyol, denunciaria uns i altres per insultar la meva escassa i inútil intel·ligència.

Els figurants que seuen a la dreta

de l'escenari, que s'intercanviïn

regularment amb els de l'altra banda,

és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.

Quan es trobin al mig, es poden dir

tot el que els passi pel cap, des d'insults

a paraules amables, circumspectes,

poden adoptar un aire displicent,

o bé irritat, o de perdonavides,

i fins i tot poden iniciar

un simulacre de baralla física

que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones

que reprenguin la representació,

però tenint en compte que els papers

són canviats i cal posar més èmfasi

per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.

-I jo?

-Un moment.

Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

(Miquel Martí i Pol: Democràcia, assaig general)