dimarts, 26 de febrer de 2008

Per què Epicur? (IV)


"Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Per tant, han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possibles per posseir-la" (Epicur: Carta a Meneceu)


Epicur és deutor del materialisme de Demòcrit: la física atomista, l’explicació del món per causes estrictament físiques i la serenitat de l’ànim com a clau de la vida; Empèdocles: de qui aplica la idea que en la natura el semblant estima el semblant a la seva teoria de l’amistat; Aristòtil: la reflexió sobre l’amistat, i de la medicina hipocràtica: l’excés com a malaltia i la complementarietat dels contraris.
Contra la idea d’Homer de la infelicitat predestinada de l’home i contra la idea de Plató de la natura idealista de la vida, Epicur basteix la seva filosofia l’objectiu de la qual serà la felicitat del cos i el plaer com a guia necessària del comportament humà i, per tant, la celebració joiosa de la vida. Per Epicur, només amb l’alliberament de la superstició i de la por, l'home pot ser capaç de forjar la seva pròpia felicitat.
Malgrat la desaparició dels originals epicureismes grecs i romà (Lucreci) al segle IV, el ressó d’Epicur fou present en l’Humanisme, el Renaixement, en els filòsofs francesos de la Il·lustració... fins als nostres dies amb el moviment hippie. A part nombroses persones de la ciència, pensadors i filósofs com Cosimo Raimondi, Llorenç Valla, Montaigne, Pierre Gassendi, Bérigard, Maignan, Baruch Spinoza, John Locke, Pierre Bayle, La Mettrie, Diderot, Kant, Hegel, Jeremy Bentahm, Auguste Comte, Marx, Nietzsche, etc, en graus molt diversos, en són deutors. I també per motius ben diferents: com a argument contra l'espiritualisme, com a teoria contra la por a la mort, com a teoria contra les causes finals, com a proposta de vida a escala humana feta del plaer de l'instant, com a impugnació de qualsevol moral fora de l’àmbit religiós, etc.

¿Where have all the flowers gone?, es preguntava una cançó de protesta dels anys 60. Si és ben veritat que els hippies tenien propostes alternatives quant al treball, l'amor, la casa, el menjar, la religió o l'art, posem per cas, no és menys veritat que Epicur ja havia anticipat algunes d'aquestes necessàries reflexions: la reivindicació del lleure i el plaer, la crítica al consum i la riquesa, la necessitat de bastir noves formes de sociabilitat, la condemna a la religió establerta... On han anat a parar les flors? La resposta no pot ser més evident: ens les hem cruspit! I és que ens ha tocat viure en la cultura dels lotòfags, els homes que consumeixen flors i no tenen memòria (Josep Muñoz Redon: Filosofia de la felicitat, un llibre excel·lent).

Epicur va dividir la filosofia en tres parts: la canònica (lògica i teoria del coneixement), la física (teoria del món, la realitat o de la natura) i l’ètica (teoria del comportament i de la filosofia). Canònica i física, però, per raó de la seva concepció de la filosofia com a investigació de la felicitat humana, com a reflexió sobre els temors que frenen les persones (el tetrafarmacon: la por a la mort, la por als déus, la por al destí i als fenòmens de la natura, i la por al dolor) i com a lluita contra els prejudicis i les idees que, com les del platonisme, situen la felicitat en una altra vida, estaven en funció de l’ètica, encara que, contrari a les especulacions del platonisme i l’aristotelisme, Epicur fonamentava tot saber en un empirisme sensualista, pel qual l’únic criteri de veritat el proporciona el cos.

1 comentari:

Striper ha dit...

Avui no deixare de filosofar gracies al teu post. Bon Dia.