I a mi tampoc

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul

-dues meitats bessones desaparionades-.

La meva llengua com un caragol silent

ressegueix, lent, tot l'arbre, de l’arrel a la copa.

Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,

i un bri d'esglai al cap de les antenes,

m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,

cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.

Un camí-laberint de saliva brillant

lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món

és el teu cos, avui, ofert, com un deliri,

de terra, al meu deler de boca viatgera.

(Maria Mercè Marçal: Poema XIX, de Sal oberta)