Per un optimisme de la raó i la voluntat en front del pessimisme de la fe!

«D'ençà de l'arribada de la civilització el creixement de la riquesa ha esdevingut tan inaudit, les seves formes tan diverses, la seva ampliació tan àmplia i la seva administració tan hàbil en interès dels propietaris, que aquesta riquesa, front el poble, ha esdevingut una força irreductible. L'esperit humà restà forassenyat i encantat davant la seva pròpia creació. Però amb tot arribarà el dia que la raó humana s'haurà enfortit prou com per a dominar per damunt la riquesa, en què s'establiran tant les relacions de l'estat amb la propietat que ell protegeix, com les limitacions del dret dels propietaris. Els interessos de la societat passen absolutament davant els interessos individuals, i tots dos han de trobar una relació justa i harmònica. La simple cacera de riqueses no és el destí final de la humanitat, si és que el progrés resta com la llei del futur, com ho era en el passat. El temps d'ençà de l'entrada de la civilització és tan sols una petita fracció del temps de vida recorregut per la humanitat, tan sols una petita fracció del que li resta encara per endavant. La dissolució de la societat s'alça amenaçadora davant nostre com a conclusió d'una cursa històrica l'objectiu final de la qual és la riquesa, ja que aquesta cursa conté els elements de la seva pròpia destrucció. Democràcia en l'administració, fraternitat en la societat, igualtat de drets, educació general obririen l'estadi superior de la societat, a on duen l'experiència, la raó i la ciència. Serà un reviscolament —però en una forma superior— de la llibertat, igualtat i fraternitat de les antigues gens.» (Lewis Morgan, 1818-1881: La societat antiga, 1877)