1938-2007: Iniquitat eclesiàstica
"Se ha dicho que las bocas de todos los que han sido muertos por Franco se abrirán para morder al vencedor. No: son las bocas de los sacerdotes asesinados las que se abrirán para morder a sus asesinos" (Isidro Gomá Tomás, 1869-1940, Cardenal de l'Església de Roma des del desembre de 1935: paraules pronunciades el 28 de maig en una reunió de la delegació española en el marc del Congrés Eucarístic de Budapest de 1938, un any abans de l'acabament de la guerra).
inic -iqua
1 adj. [LC] [DR] Mancat en absolut d’equitat, de justícia. Una sentència iniqua. La iniqua sort.
2 adj. [LC] [DR] Que no detura la consideració del mal que fa.
3 adj. [LC] [DR] Malvat, odiós. Detureu la iniqua guerra!
(Diec2)
Per a més informació: Cap. IV: La carta pastoral de 1937 y el Congreso Eucarístico de Budapest
.jpg)
Entrades
3 comentaris:
ostres que fort.
i el que més greu en sap és que deuen estar tots els dolents a l'infern on deuen està sempre de festa i disbauxa res de cremar-los, doncs el meu avi deia que quan morís volia anar a l'infern on s'estaven les putes.
però jo mateix... de què t'estranyes? els dolents eren els altres, els que lluitaven per defensar la llibertat, on s'és vist defensar la llibertat, la justícia, el poble, la vida?
Que no ho sabies que els que van envair el poble amb la força de les armes i la violència, fent alta traició a l'ejèrcit, eren los nasionales? que els altres només eren okupes d'un territori on no hi pintaven res? que no ho saps que a ejpaña no hi va haver cap dictadura? que no t'has enterat de que ejpaña és franquista? però no pas per res en concret, ni per cap raó inexplicable, només perquè és com s'ha de ser. Si fins i tot els estats munyits d'amèrica pensaven que era el millor que podia passar, que Franco gobernés amb aquella sabiduria innata, amb aquella tolerància, amb aquell respecte... I si ho pensavem els "amos" del món, no podia pas ser res dolent, han donat prou mostres de la seva coherència i capacitat.
I l'església... ai l'església, sempre al costat dels més necessitats... o sigui ells, ncessitats de més poder, de més influència sobre el poble, perquè el poble està despert i no es deixa menar com un ramat de xais... no et fan pena els de l'església? tants adeptes que tenien... i ara, massa que en tenen...
aisssss... millor me'n vaig a fer una becaina...
Ei, maco, es veu que aquests dies tots ens hem emprenyat pel mateix....Petonets.
Publica un comentari a l'entrada