Com la dona va caure de l'escambell (V)

La transició entre la parella matriarcal i la monogàmia actual: origen del patriarcat (V)

Com i quan es realitzà aquesta revolució en els pobles cultes és quelcom que no sabem, perquè tingué lloc del tot en temps prehistòrics. Que es realitzà, però, és més que palès d'acord amb les dades recollides, sobretot per Bachofen, sobre les nombroses restes de dret matern; i amb quina facilitat es produeix es veu en moltes tribus índies on acaba de realitzar-se o encara s’està realitzant, en part sota la influència de la riquesa creixent i el canvi de les formes de vida (trasllat dels boscos a les praderies), i en part per l'acció moral de la civilització i dels missioners. De vuit tribus del Missouri, en sis regeix la filiació i l’ordre d’herència masculins, i en altres dos, els femenins. Entre els shawnees, els miamis i els delawares s'ha difós el costum de donar a les criatures un nom pertanyent a la gens del pare, per tal de traspassar-los-hi i que així puguin heretar del pare. “Casuística innata dels humans, la de canviar les coses en canviar-los els noms! i trobar escletxes per on trencar la tradició, sense sortir-ne, quan un interès directe hi dona prou impuls!” (Marx). D'això en derivà una confusió espantosa que únicament podia remeiar, i en part també fou així, la transició cap al patriarcat. “Aquesta sembla la transició més natural de totes” (Marx)...
La caiguda del dret matern fou la gran derrota històrica del sexe femení en tot el món. L'home prengué també les regnes a casa; la dona fou degradada, subjugada, esclavitzada per la luxúria de l’home, convertida en un simple instrument de reproducció. Aquesta condició envilida de la dona, com apareix especialment entre els grecs de l'època heroica, i encara més de la clàssica, ha estat gradualment retocada, dissimulada i, en alguns llocs, àdhuc revestida de formes més suaus, però no, de cap manera, abolida.

(Friedrich Engels: L'origen de la família, de la propietat privada i de l'estat, 1884)

Continuarà