E-repugnants

“Veíale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me parecía tener un poco de fuego. Este me parecía meter por el corazón algunas veces y que me llegaba a las entrañas. Al sacarle, me parecía las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios. Era tan grande el dolor, que me hacía dar aquellos quejidos y tan excesiva la suavidad que me pone este grandísimo dolor que no hay desear que se quite, ni se contenta el alma con menos que Dios. No es dolor corporal sino espiritual aunque no deja de participar el cuerpo algo, y aún harto. Es un requiebro tan suave que pasa entre el alma y Dios, que suplico yo al su bondad lo dé a gustar a quien pensare que miento” (Teresa de Ávila o Santa Teresa de Jesus: El Libro de la Vida).

15:06 9-M.- E-Cristians afirma que es "mejor" abstenerse que votar a Zapatero

El dret de vot no és una graciosa concessió de l’estat, del rei, del diví o de suposades classes "benefactores", sinó que és resultat de la lluita de les classes populars per l’obtenció de la igualtat política. Lluita que, fins a la conquesta definitiva del sufragi universal masculí i femení, ha passat per nombroses vicissituds: sufragi restringit masculí amb la constitució liberal del 1812 (i la seva nova vigència del 1820), la constitució revolucionària del 1869 i amb la llei electoral del 1890 (encara que estrafeta pel caciquisme bipartidista de torns); sufragi restringit censatari (en funció de la renda) masculí amb l’Estatuto Real del 1834 (lleis de 1834 i 1836), la constitució isabelina del 1845 i amb la constitució borbònica del 1876, i sufragi universal, masculí i femení, amb la constitució republicana del 1931 i la dictadura franquista a partir del 1939 (encara que en aquest cas amb partit únic).

I la conquesta d’aquest dret, com la de tots els drets, ha anat acompanyada de sang, suor i llàgrimes entre els grups polítics que han estat capdavanters en la seva reivindicació. Ja només per això, per homenatjar totes les víctimes caigudes per reivindicar i defensar el dret de vot que avui podem exercir lliurement, val la pena no fer massa cas a aquesta mala puça rata de sagristia i anar a votar. Personalment, però, no em penso quedar amb anar a votar i prou, sinó que, ben lluny de votar en blanc o nul, penso votar la força més disposada, programàticament i ideològicament, a acabar amb els privilegis polítics, socials i econòmics d'aquesta púrria de moralistes que intenten, de bones o males maneres, d’imposar els seus credos, els seus prejudicis, les seves manies, les seves frustracions, les seves pocavergonyes, les seves hipocresies, les seves mentides... a la resta de la societat.

Al menys la seva Santa Teresa de Jesús no s'estava de sublimar els seus orgasmes físics amb èxtasis místics, que aquests E-repugnants ni això.