Kosovo i "España, la nación más antigua de Europa"

Mapa polític d’España (Jorge Torres Villegas, 1852), avui a la Biblioteca Nacional de Madrid, amb l'“España uniforme o puramente constitucional”, l'“España incorporada o asimilada”, l'“España foral” i l'“España colonial”

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva diu: “El govern español no vol reconèixer la independència de Kosovo pels efectes col·laterals que podria tenir en el seu pati domèstic, on d’altres nacions, fins fa ben poc secretitzades, com Catalunya, Euskadi o Galiza, podrien intentar de seguir l’exemple. El més curiós, però, no és tant l’actitud del govern español com la d’algun nacionalista català, que sembla més preocupat pel mercat español que per les coses domèstiques. I és que els botiflers sempre han amagat els seus interessos econòmicocomercials darrera la bandera del nacionalisme.”

Jo mateix continuo pensant que com més i més unitats estatals, i encara sempre més petites que les existents, en un món on la globalització econòmica és ja un fet, més bluf és la suposada independència de qualsevol nació: Kosovo, Eslovènia, Catalunya, etc. És més, fins i tot la independència d’estats suposadament grandets: França, España, Itàlia, etc, és més fictícia que real, ja que les grans decisions, com els grans pressupostos, estan en mans de les transnacionals, que són qui posen governs titelles allí i fan caure governs democràtics allà.

Si a això afegim com les fronteres, les banderes i els estats han servit més per a la divisió de la humanitat que per a la solidaritat humana, entendreu perquè prefereixo ser fidel a Diògenes d’Oenoanda, un deixeble d’Epicur que, l’any 120 _molt abans, per tant, de l'internacionalisme modern_, va deixar escrites, en pedra picada, aquestes belles paraules sobre la vertadera pàtria humana:

"EM TROBO A L’OCÀS DE LA VIDA I NO VULL ANAR-ME’N SENSE HAVER ABANS ELEVAT UN HIMNE A EPICUR PER LA FELICITAT QUE M’HA DONAT AMB ELS SEUS ENSENYAMENTS. DESITJO TRANSMETRE A LA POSTERIORITAT AQUEST CONCEPTE: LES DIVERSES DIVISIONS DE LA TERRA DONEN A CADA POBLE UNA PÀTRIA DISTINTA. PERÒ EL MÓN HABITAT OFEREIX A TOTS ELS HOMES CAPAÇOS D’AMISTAT UNA SOLA CASA COMUNA: LA TERRA."

A partir del reconeixement del dret de totes les nacions a la seva independència, des del dret d’igualtat, i no pas en virtut de cap nacionalisme, la meva opció és tota una altra: la construcció d’un gran estat europeu, amb capacitat d’interlocució i contradicció amb els grans monstres econòmics i estatals, com USA, Xina, etc. I encara com a primer pas cap al gran estat mundial, l’únic capaç de governar per a tota l’espècie humana.